Història

Unes obres al solar del costat del Mercat, on hi havia hagut els antics dipòsits d’aigua del Marquès de Monistrol, van deixar descalçada una paret. Per aquest motiu el 14 de març de 1968 l’Ajuntament ordenà el desallotjament del mercat per perill d’enderroc, arran de l’informe redactat per l’arquitecte municipal Francesc Rom. Algunes parades van optar per vendre els seus productes al carrer Bonavista. Es va actuar amb celeritat i al cap d’uns dies el Mercat va tornar a obrir les seves portes. Aquells anys es planeja de construir vuit habitatges damunt del Mercat, destinats a empleats municipals de sous baixos, però el projecte va ser desautoritzat per les autoritats urbanístiques supralocals.

El 1983 alguns dels preus dels aliments en venda al Mercat eren els següents: 1 litre d’oli valia de 208 a 220 pessetes; 1 quilo de pollastre costava entre 160 i 170 pessetes (+/- 1 €); i 1 quilo de lluç es venia en funció de l’oferta de 550 a 800 pessetes. L’Ajuntament, encapçalat per Lluís Segura i Romero, emprengué diverses mesures per potenciar un Mercat que anava quedant obsolet. L’any 1986 el carrer Mercat es perllongà fins enllaçar amb el carrer Creu i Raval, la millora viària afavoria l’accés amb vehicles privats o de transport de queviures que volien arribar al Mercat. Al mes de desembre de 1988 va finalitzar una restauració integral de l’edifici. A l’interior es va passar d’una construcció d’una sola planta, a la qual s’accedia després de pujar una llarga escala, a un recinte de dues plantes amb parades a dalt i baix, al qual s’entrava a peu pla des del c. Bonavista o des del c. del Mercat, on també van situar-se botigues a l’espai compres entre el carrer i l’edifici del Mercat. En aquesta línia l’any següent (1989) s’inaugurà un aparcament sota dels nous jardins del parc del Mil·lenari amb capacitat per a 80 vehicles, que vol millorar l’accés amb vehicle al Mercat i alhora proporcionar una plaça per als cotxes del veïnat durant el vespre.